Ignasi Papell: «Estem estudiant més de 400 molècules de diferents cultius per obtenir-ne antimicrobians efectius»

05/03/2019

 

Ignasi Papell és enginyer químic i té una gran experiència en innovació empresarial i projectes d’I+D+i, especialment en l’àmbit de la indústria alimentària. Actualment és responsable de negoci del sector Alimentació d’Eurecat.

El passat 12 de desembre va ser a Reus, a la Jornada d’Actualització Tecnològica “Competitivitat, sostenibilitat i medi ambient en la indústria agroalimentària”, qorganitzada pel Food N’Nutrition Cluster, on va presentar una ponència sota el títol “Els subproductes de la indústria agroalimentària com a font de nous antioxidants naturals”.


Competitivitat, sostenibilitat, medi ambient... De quina manera la indústria alimentària pot donar resposta avui a aquests reptes?

 

Al capdavall, ser més sostenible i respectuós amb el medi ambient passa per ser eficient en l’ús dels recursos, i això repercutirà en un estalvi de costos que farà a la indústria alimentària més competitiva també. La indústria ja està fent esforços molt significatius en reducció de l’ús de recursos hídrics, per exemple, i en mesures d’estalvi energètic, però hi ha camí per recórrer en l’ús d’energies renovables, en recuperació de compostos amb filtració avançada, en recirculació i reutilització d’aigües, en temes de simbiosi industrial, bateries, valorització de subproductes...


Hi ha un concepte que emmarca aquesta nova visió, el d’economia circular. A la indústria alimentària catalana, és un terme nou o ja s’ha anat implantant en els darrers anys? Ha vingut per quedar-se o és una opció entre altres que les empreses tenen al seu abast?

 

Ha vingut per quedar-se i ho engloba una mica tot. Economia circular significa tancar el cercle, ser molt eficient en els processos, no malbaratar recursos... Penso que la indústria ja hi ha estat treballant de fa temps i que el terme és ben assimilat per la majora d’empreses catalanes.


Economia circular significa tancar el cercle, ser molt eficient en els processos, no malbaratar recursos... 

Aliments funcionals, superaliments, alimentació 4.0... De què parlem quan parlem d’innovació en el sector alimentari?

 

El terme de superaliments no ens agrada, perquè sembla que la resta no ho siguin, són conceptes més de màrqueting “sonor” que altra cosa. Els aliments funcionals sí que estan ben regulats i està clar que quan fem una declaració nutricional o de salut (“alt en”, “contribueix a la reducció del colesterol”, per posar uns exemples) hem comprovat que és realment certa amb estudis científics rigorosos.

 

El que anomenem Indústria alimentària 4.0 és l’adopció del nou paradigma després de la quarta revolució industrial. Volem una indústria connectada, eficient, intel·ligent, sostenible, que té en compte totes les dades al seu abast i les combina de manera adient per millorar els sistemes de presa de decisions, que potencia processos d’automatització i robotització on escau, que gestiona de manera integral els recursos, i que té en compte les necessitats dels consumidors, les tecnologies disponibles i el medi ambient per produir aliments saludables, sostenibles i plaents.


El terme de superaliments no ens agrada, perquè sembla que la resta no ho siguin, són conceptes més de màrqueting “sonor” que altra cosa

Avançar en aquesta línia obliga les empreses a treballar colze a colze amb els investigadors. Estan preparats uns i altres per trobar-se en aquest espai intermedi d’objectius comuns?

 

Justament els centres tecnològics mirem de facilitar-ho, ser aquest “pont” entre coneixement científic i les empreses, per ajudar a fer-les més competitives. Ens necessitem mútuament, i de la col·laboració sempre en surten projectes millors.


Volem una indústria connectada, eficient, intel·ligent, sostenible, que té en compte totes les dades al seu abast i les combina de manera adient per millorar els sistemes de presa de decisions,

Per a una empresa, innovar significa sempre invertir diners? És en aquest sentit una opció accessible només per a empreses grans?

 

No. Està clar que empreses grans tenen més recursos, però el que cal és tenir molt clar què necessita l’empresa (petita, mitjana o gran) per desenvolupar i comercialitzar millor els seus productes, i dissenyar projectes de recerca i innovació que li donin resposta satisfactòria. Es poden fer innovacions o projectes amb pocs recursos però molt efectius, i n’hi ha d’altres molt grans que s’han quedat en un calaix. Innovar té quelcom de pensar diferent; segurament té molt de pensar, analitzar, prioritzar i decidir on invertir.


Des d’Eurecat s’estan desenvolupant projetes concrets en relació a subproductes que puguin ser font d’antioxidants naturals. Parla’ns una mica d’aquests projectes.

 

La idea és aprofitar els subproductes que tenim de diversos processos productius per mirar d’obtenir-ne compostos d’interès, entre ells antioxidants, que puguem aplicar en productes alimentaris, o en nutracèutics si pensem en altres formats. O en nutrició animal, o de mascotes, en productes de bellesa i benestar...

Vam participar amb Unió Corporació Alimentària en el desenvolupament d’un extracte de pell d’avellana amb efecte beneficiosos sobre el colesterol i en la prevenció del càncer de còlon, i en el marc del PECT Nutrisalt estem estudiant més de 400 molècules potencialment interessants procedents de diversos cultius per obtenir-ne per exemple antimicrobians efectius.

 En el marc del PECT Nutrisalt estem estudiant més de 400 molècules potencialment interessants procedents de diversos cultius per obtenir-ne per exemple antimicrobians efectius.

Pel que fa als  consumidors, la innovació és un argument ben valorat a l’hora d’escollir un producte? En general, se’ns dona prou informació (amb l’etiquetatge, la publicitat, etc.) per entendre què hi ha darrere d’allò que escollim per menjar?

 

Cada cop més. És un procés lent, el consumidor cada cop està més informat i les empreses informen millor, però encara hi ha molt de camí a fer. L’educació dels consumidors en nutrició i salut hauria de ser més present del que ho és actualment, i valoraríem com a consumidors amb més de coneixement de causa el que és una innovació per un producte realment nou, una reformulació de producte, un mer canvi de packaging, etc. Hauríem de poder entendre quins ingredients té sentit que formin part del producte que comprem, i quins beneficis ens aporta en cada cas.


Creus que hauríem d’aplicar també la idea d’economia circular al consum? Una mena de “consum circular”, integrant els conceptes de sostenibilitat, medi ambient i eficàcia en la gestió dels recursos domèstics?

 

Sí, en alguns casos ja ho fem. La cuina d’aprofitament, la d’aprofitar “les sobres” de tota la vida, és economia circular domèstica, i a nivell de ciutats ja s’han engegat algunes iniciatives contra el malbaratament alimentari per aprofitar el que uns ja no volen o poden consumir per altres que sí que poden. Envasos retornables (com abans), cistells enlloc de bosses, venda a granel enlloc d’envasos superflus són tendències que tindran el seu mercat, i serviran per conscienciar a la resta dels consumidors i empreses que convé repensar alguns models per mirar de ser més sostenibles: si ho volem tot fresc, que els súpers estiguin plens a vessar, productes convenients, en porcions i per emportar o enviats online no podem pretendre que sigui sense envasos, additius, logística, transport i que hi hagi malbaratament per producte caducat, per exemple.


I per acabar, un apunt possible per al futur: quins et sembla que seran els aliments bàsics d’un cistell de la compra típic d’aquí a 20 anys?

 

Jo crec que no seran radicalment diferents, però sí que triarem millor quines combinacions de productes fan una dieta més adient per la nostra configuració genètica i les nostres necessitats nutricionals del moment. És la nutrició de precisió, en la qual ja estem treballant, i que els propers anys evolucionarà segur. Més fonts de proteïna vegetal, aliments conservats amb tecnologies avançades enlloc d’additius, i aliments preparats que satisfacin de manera integral les nostres necessitats nutricionals de manera equilibrada podrien ser exemples d’aliments que ara per ara no són bàsics. Serem més precisos, i ens alimentarem millor, el que no podem és continuar amb aquestes epidèmies de sobrepès i obesitat, sobretot l’infantil. Entre tots ho podem fer.


© Nutrisalt. Tots els drets reservats.    Política de galetes | Transparència