Judit March, d'Olis Soler

Judit Marc, d'Olis Solé
02/03/2020

 


Judit March, en representació de l’Olis Solé, de Mont-roig, va ser una de les ponents de la Jornada d’Innovació i Comercialització de l’Oli d’Oliva Verge Extra que va tenir lloc el 12 de desembre a la Facultat d’Economia i Empresa de la URV. Tot seguit recuperem algunes de les coses que hi va explicar.

"Hem de descobrir què hi ha fora i aprendre dels altres, ser una mica humils en aquest sentit i ser molt oberts de mentalitat"

 

Olis Solé va néixer el 1824. En quin moment es troba avui l’empresa?

 

Un moment d’expansió tant a nivell nacional com a internacional, de modernització any rere any, tant en la maquinària com en el packaging.El 2005 vam ser la primera empresa espanyola que va envasar oli d’oliva verge extra en “Bag in Box”, un sistema d’envasat innovador que fins llavors només es feia servir en el sector del vi. Aquell mateix any vam guanyar el premi a la innovació al SIAL Xangai.

 

Com es combina la tradició i la fidelitat a una manera de fer amb la innovació i la internacionalització?

 

La combinació de tradició i fidelitat només es pot obtenir amb una cosa: la passió pel que fas. I nosaltres, Olis Solé, tenim passió des del nostre naixement per l’oli d’oliva verge extra. Hem nascut sota el raig de l’oli, n’hem vist l’evolució i ens hem adequat a les necessitats dels mercats.

 

Quin ventall de productes oferiu avui als consumidors i quins heu incorporat en els darrers anys?

 

Olis Solé des de sempre elabora oli d’oliva verge extra a Mont-roig del Camp. Sempre hem elaborat les olives de la varietat arbequina. Inicialment, embotellant la marca ESTER SOLÉ sota la DOP Siurana, que es va crear l’any 1987 quan Anselm Solé, tercera generació d’Olis Solé, va posar el nom de la pubilla de casa al seu oli embotellat. Posteriorment, vam incorporar la marca Mas Tarrés DOP Siurana. Així vam separar la producció de la família, sota la marca MT, i la marca ESTER SOLÉ, amb la marca de la resta de pagesos. I aquest últim any hem incorporat el servei de “peus”, és a dir, fer l’oli als pagesos per al seu consum particular, embotellant-lo amb la seva pròpia marca.

 

L’aposta per la qualitat és avui imprescindible?

 

És imprescindible, sí, perquè cada any noves marques al mercat com a bolets. T’has de diferenciar, i l’única manera de fer-ho és apostant per la qualitat i, sobretot, mantenint-la. La fidelització del client només s’aconsegueix d’aquesta manera, i gràcies a aquesta aposta nostra tenim un reconeixement de marca dins del mercat.

 

Un dels elements que diferencien els vostres olis és el disseny dels envasos de vidre, més semblants als d’un licor o un perfum que a una ampolla d’oli habitual. Per què vau decidir a fer-ho? Quins avantatges ofereix? 

 

Sabíeu quan tarda un consumidor a examinar el nostre producte en un lineal? 20 segons, i només en 8 selecciona quin agafarà per mirar-lo de prop. El packaging és fonamental en l’oli d’oliva, perquè en un lineal hi poden haver fins a 40 marques diferents. Quantes ampolles són rodones? El 95%. Doncs la nostra de seguida es reconeix, tant per la forma com pels colors de l’etiqueta. L’altra part fonamental és la logística del producte. Heu vist quantes botelles molt altes i llargues i estilitzades surten al mercat, i quan de temps duren? Tenen la vida curta, perquè als lineals calculen al mil·límetre l’espai que ocupa el teu producte. També de cara a la logística, perquè les unitats per palet amb aquesta botella són el doble que amb una de convencional, i això abarateix els costos logístics del producte.

 

El paisatge de Mont-roig es reflecteix en els vostres olis d’oliva? Sabem els consumidors distingir i donar valor a aquest fet diferencial?

 

La meva mare va estudiar belles arts i és una enamorada de les obres de Joan Miró, a la fira de Mont-roig sempre muntava els estands amb colors mironians. Els colors bàsics de Joan Miró (inspirat en Mont-roig) sempre són els que hem utilitzat per als nostres packagings: el blau del mar, el vermell de la muntanya, el verd dels camps i el groc de la llum del sol, la paleta d’en Joan Miró.

 

Les qualitats de la terra suposo que es transmeten en les qualitats organolèptiques dels olis, i suposo que és aquest el fet diferencial dels nostres olis i per això ja és el tercer any que guanyem el premi de l’oli Siurana. Nosaltres, en les nostres botelles, en el packaging, intentem transmetre tot el que el client final es pot trobar a dins, i veient la resposta que tenim en el mercat, crec que el client sí que ho diferencia. Fa cinc generacions que ens dediquem al món de l’olivera, i aquest any estrenem el logotip del 195è aniversari a totes les etiquetes i també hem fet una “etiqueta penjat” en homenatge al nostre avi i a la nostra mare que ja ha pogut arribar a més de 35.000 llars arreu del món.

 

Sou presents en mercats internacionals: com heu aconseguit fer-vos forat en aquests espais de forta competència? Quins són avui els vostres clients principals?

 

Invertint moltes hores en el mercat internacional, i de diferents maneres: fires, missions, show cookings, viatges comercials, … El 2005 vam començar, primer només al mercat europeu, i ara mateix som en més de vint països d’arreu del món.

 

Els nostres principals clients són Europa, Rússia, Canadà, Mèxic i Taiwan. Els mercats més interessants són els que realment valoren el producte i comencen a tenir una mica de cultura de l’oli. Per la nostra experiència personal no ens interessa la Xina, només busquen el preu, no busquen la qualitat i la perspectiva de fidelització és zero.

 

Reconeixements com la medalla de bronze que vau aconseguir a Los Angeles el passat mes de febrer, al Concurs Internacional d’Olis d’Oliva Verge, us han ajudat a situar-vos en aquests mercats?

 

Tots els reconeixements són sempre interessants, i poden ajudar una mica en el fet de donar confiança al client, i encara més si són d’aquell mercat o són de l’origen d’un lloc que dóna confiança al client.

 

Sovint es diu que hem de ser capaços de vendre l’oli d’oliva com fan els italians. Què ens fa falta per aconseguir-ho? És només una qüestió de màrqueting o és una qüestió cultural?

 

Els italians creuen en el que tenen, i si no ho tenen ho busquen a fora o s’ho inventen. El que he vist, sobretot en les fires internacionals, és que són molt curiosos amb les novetats, amb el que fa la competència, en què poden millorar; és a dir, no paren i inverteixen molt en I+D. La mentalitat d’aquí és molt més tancada. Molts es pensen que l’oli que fan a casa és el millor, i no és pas així. A mi sempre em pregunten: el teu oli és el millor? I jo sempre dic el mateix, no, és un oli molt bo i fet amb molta passió, però també n’hi ha d’altres que són boníssims i de varietats diferents. Hem de descobrir què hi ha fora i aprendre dels altres, ser una mica humils en aquest sentit i ser molt oberts de mentalitat.

 

A part d’això, quants restaurants italians hi ha a tot el món? Quan anem de viatge i volem menjar bé, anem a un italià, que sabem que és una tria segura. També estem parlant de cultura, llavors, as italians els encanta menjar amb els seus productes i amb les seves receptes.

 

I la part de màrqueting, importantíssima. Tot el que és “made in Italy” sembla que sigui, fins als últims anys, sinònim de qualitat. Podem dir el mateix del nostre? Recordo perfectament al començament de treballar en el mercat rus, que una de les noies que treballava allí em va fer un comentari que em va deixar de pedra : “no parecéis una empresa española”, en el bon sentit per a nosaltres, però en el mal sentit pel que representem.

 

La casa pairal de la família Solé és avui el Museu de l’Oli. Què us va impulsar a tirar endavant aquest projecte? Quin paper considereu que poden jugar les activitats relacionades amb l’oleoturisme?

 

Va ser l’any 2005 quan, fent les obres de les antigues oficines d’Olis Solé, vam trobar un cub de la casa pairal del 1801. Llavors li vam preguntar a la nostra àvia què hi havia allí i ens va dir que un estable i dos cubs on guardaven el gra i el vi. Llavors vam decidir que ho volíem compartir amb el poble. Vam agafar l’antiga premsa i molts estris del molí de pedra del meu avi i moltes altres coses que ens han regalat els veïns de Mont-roig. Així va néixer el Museu de l’Oli SOLÉ.

 

L’oleoturisme encara ha de començar a la nostra zona, i s’ha de fomentar per part de l’administració, els ajuntaments, les denominacions d’origen i els molins d’oli, fent de la zona nostra un referent en aquest tipus de turisme, tal i com ho és la Rioja o el Priorat per al vi.

 

Els que hi vivim avui, ¿sabem distingir un oli d’oliva de qualitat i valorar-lo com cal? o en el sector de l’oli tenim encara pendent l’assignatura que fa 30 anys tenia pendent el sector del vi?

 

Cada vegada més a la gent els agrada saber més sobre els productes que consumeix, la procedència, els beneficis, les diferents varietats… Però crec que en el món de l’oli d’oliva encara hem de fer molta feina. La primera? Començar a educar a la gent a dir oli d’oliva verge extra en lloc d’oli d’oliva. Dels d’aquí presents, qui sap la diferència entre un i l’altre?

 

Pel que fa al conjunt del sector, amb reptes globals com el de la competència en els mercats internacionals o l’amenaça de malalties pels olivers que poden arribar de fora, com la Xylella, o les certificacions de qualitat i d’origen, quins temes us sembla que hauríem d’abordar de manera urgent i consensuada?

 

Degut a les recents accions del president dels EEUA contra l’Oli d’oliva envasat espanyol: la competència en els mercats internacionals.

 

Olis Solé
Plaça Miramar, 9
4300 Mont-roig del Camp
977 837 031
www.olissole.com
mail@olissole.com 

Ampolla d'oli Mas Tarrés

© Nutrisalt. Tots els drets reservats.    Política de galetes | Transparència